Carles Muñoz Pallarès
Durant l’any 2022, el senyor Jordi Casellas, de Sant Martí Sesgueioles, aficionat a la restauració d’enginys mecànics antics, restaurà l’antic rellotge del campanar de Santa Maria de Copons, el qual havia estat en funcionament fins als primers anys 2000. El rellotge data del 1769 i, segons en Jordi Casellas, per les seves característiques, s’adiu amb aquesta data de fabricació. Tot i que a l’època hi havia una indústria rellotgera, podria ser que aquest rellotge fos construït totalment o parcial per un taller de ferreria de la contrada, com tants d’altres dels voltants.
La restauració va raure en la neteja i pintat amb oli negre de totes les peces, la reconstrucció d’alguna que hi faltava i la recuperació dels tres pesos amb la substitució de les seves cordes.
Després de la restauració, aquest rellotge podria tornar a marcar els quarts i les hores fent tocar les campanes com ho va fer fins a principis del segle XXI.
El rellotge és una estructura de ferro cúbica que integra tot el mecanisme per a fer funcionar les campanes, consistent en un sistema format per un engranatge de cordes, rodes dentades de diferents mides, palanques i filferros. La campana petita tocava els quarts mentre que la grossa tocava les hores.
Tota l’estructura estava instal·lada en una cambra ad hoc annexada al propi campanar a l’alçada de la teulada. Per sota d’aquesta cambra, i dins d’una mena d’afegitó en forma de triangle que hi ha al costat sud-oest de la torre del campanar, pujaven i baixaven els pesos. A la base d’aquest afegitó encara hi trobem la portella per on s’accedia als pesos. En canvi, la cambra on hi havia l’estructura del rellotge estava en molt mal estat i es decidí treure-la en el moment de la reforma de la teulada de l’església, l’any 2013. El rellotge ja feia uns anys que no funcionava i es va retirar fins a poder-lo restaurar i exposar.
Finalment, l’any 2022 la parròquia de Santa Maria ha patrocinat la restauració de l’antic rellotge i la seva exposició a la nau del temple.
Al marge del rellotge, encara es conserva la porta de fusta que donava accés a la cambra que l’albergava. La porta presenta una inscripció feta en tinta negra: “Reformado en Fbro. Año 1906. S. Nadal”. Segons algunes fonts aquesta seria la data de l’adquisició i de la primera posada en funcionament del rellotge. És, però, potser una restauració que se’n feu aquell any, ja que el rellotge és de l’any 1769 i hauríem de suposar que l’auge econòmic de Copons en aquells anys del segle XVIII bé podia haver propiciat la compra d’un rellotge.
En un temps on ningú portava rellotge, els rellotges mecànics dels campanars donaven els quarts i les hores perquè tothom, des de les cases, però també des dels horts, vinyes i boscos, sabés quina hora era. A més a més de la seva funció pràctica, no hi ha dubte que el toc de les hores des del campanar de cada poble generava un sentiment de pertinença i de comunitat.
Al voltant de l’antic rellotge del campanar, em ve el record, entranyable i punyent, del Ceferino Lliró i Oliva, de Cal Brufau. Des de 1955 i fins als últims temps del funcionament del rellotge (gairebé 50 anys!), en Ceferino pujava puntualment al campanar, cada dia, a donar-li corda, fent que tots anéssim a l’hora. Estareu d’acord que en Ceferino estaria molt content de veure el seu estimat rellotge restaurat i a punt de funcionar. I també que el faria molt feliç que, després de tants anys, les campanes tornessin a tocar els quarts i les hores. Esperem, Ceferino, que algun dia hi tornin!