Camí Ral

Les caramelles de Copons canten als carrers, als balcons i dins les cases, fent que la primavera duri tot l’any.

El Gorg de Nafre és pas i absència. Un lloc on tothom hi va, però ningú no s’hi troba. Silenci, pensament i memòria compartida.

El 1938, joves de Copons marxen al front amb només disset anys. Records escrits per no oblidar una guerra viscuda massa aviat.

L’olfacte ens alerta, ens protegeix i ens recorda. L’olor del bosc, del romaní i de la farigola connecta cos i memòria.

Durant segles, el rellotge del campanar va marcar les hores de Copons. Avui, restaurat, continua explicant el temps compartit.

A la primavera, la puput torna als camps de Copons. Camina a terra, canta suau i obre el paisatge amb el seu plomall. El seu retorn marca el ritme natural del poble.